BOSSETA
Estava buscant alguna idea pel carnaval d'enguany i he trobat aquesta nina de "La casa de la pradera". He deixat estar la disfressa, demà ja m'hi posaré, i he fet aquesta bosseta, per portar-la al bolso, amb els meus colors preferits.
Un cop acabada la Marta se l'apropiat rapidament.
Ja en faré una altra però aquest cop no li ensenyaré que sinó s'ho queda ella.
He estat donant una ullada a totes les manualitats, i la veritat és que son molt maques. Sempre he emvejat a qui sabeu cosir tant bé, a mi potser per mania de quan era petita i una monja ens obligava de mala manera a fer les coses vaig agafar-li mania. Crec que de tota la meva vida d'estudiant aquella profesora és de l'única que no tinc bon record, sempre he dit que cada mestre pel simple fet de ser persona fa i ensenya a la seva manera, ni millor ni pitjor, algunes t'agradaran més que d'altres peró en aquella de veritat és que sols pensar-hi m'agafa esgarrifansa. La meva mare sap cosir molt bé, tota la vida ha fet coses amb les mans, de tota mena, ara d'hagut a l'artrosis i a la vista no pot fer ni una quarta part, i son moltes les vegades que es queixa per no poder-ho fer tant bé com ho feia, peró m'encanta quan la veig asseguda al sofà al costat de la meva princesa i l'ensenya a fer punt de creu. És una escena dolça i maca, ella pacient li va dient per on ha d'anar passan l'agulla i la Neus la observa i l'escolta meravellada. Quina sort que ella pot gaudir d'una gran mestre i d'una magnífica àvia.
ResponderEliminarFrancesca.
jo també te l'agues "robat"...;P
ResponderEliminar